Política Monetària amb tipus al 0%?

Bernanke i altres membres del Consell de la Reserva Federal han manifestat que encara tenen mecanismes per gestionar la política monetària (QE 2.0, veure post del dia 17 d'octubre).

L'únic dubte és l'agressivitat de la mesura, és a dir, volum previst de compra de deute i quin tipus de bonos es pensen anar recomprant entre d'altres. Amb els mecanismes de Quantitative Easing, es tracta "d'imprimir bitllets" per fal que hagin més diners en circulació i evidentment és un mecanisme que a la llarga hauria de fer augmentar la inflació però, és clar, la por està en la deflació (espiral que significaria que els consumidors esperarien a la compra del producte donat que esperen que baixi el preu en el futur i això faria que l'esperada recuperació econòmica no es produís com es preveu).

En la gràfica es pot observar l'evolució de la inflació subjacent en EEUU i actualment és la més baixa dels darrers 40 anys. Això explica en part, la decissió de la Reserva Federal.

QE 2.0

Els Bancs Centrals continuant apostant per implementar noves estratègies més agressives de política monetària mitjançant mecanismes coneguts com a facilitació quantitativa (Quantitative Easing) i que bàsicament consisteix en la compra de Deute Públic i Privat per injectar més diners en circulació i així arribin a bancs i empreses per reactivar l'activitat econòmica. El Banc Central del Japó, Anglaterra i EEUU (la Reserva Federal sembla que a partir del 3 de novembre ja donarà a conèixer dades més concretes del que ja es coneix com a QE 2.0). A Europa sembla que la majoria del BCE està per continuar aquestes polítiques tot i que el Bundesbank alemany ha expressat els seus dubtes demanant un calendari per la retirada de l'aplicació d'aquestes polítiques.

Disminueix el risc d'Irlanda

El passat dia 30 de setembre, el ministre de finances d'Irlanda va comunicar que el cost final del rescat del seu sector financer s'eleva a 45.000 Milions d'euros en un escenari base, que podrien arribar a ser de 50.000 Milions d'Euros en un escenari d'estrès. Aquest increment en les injeccions de capital previstes implicarà que el govern tindrà una posició majoritària en l'accionariat del banc Allied Irish Banks (90%), que s'afegiria al control que ja tñe sobre l'Anglo Irish Bank. Aquesta recapitalització del sector bancari farà que el dèficit públic d'Irlanda se situï en el 32% i el deute acumulat en un 98.6% respecte el PIB en 2010.

Aquest esperat pla de recapitalització bancari ha estat ben acollit pels inversors: el risc país ha disminuit prop de 50pb i assistim a un estretament del mercat secundari del crédit que provoca una millora dels preus dels actius.