Política Monetària amb tipus al 0%?

Bernanke i altres membres del Consell de la Reserva Federal han manifestat que encara tenen mecanismes per gestionar la política monetària (QE 2.0, veure post del dia 17 d'octubre).

L'únic dubte és l'agressivitat de la mesura, és a dir, volum previst de compra de deute i quin tipus de bonos es pensen anar recomprant entre d'altres. Amb els mecanismes de Quantitative Easing, es tracta "d'imprimir bitllets" per fal que hagin més diners en circulació i evidentment és un mecanisme que a la llarga hauria de fer augmentar la inflació però, és clar, la por està en la deflació (espiral que significaria que els consumidors esperarien a la compra del producte donat que esperen que baixi el preu en el futur i això faria que l'esperada recuperació econòmica no es produís com es preveu).

En la gràfica es pot observar l'evolució de la inflació subjacent en EEUU i actualment és la més baixa dels darrers 40 anys. Això explica en part, la decissió de la Reserva Federal.

QE 2.0

Els Bancs Centrals continuant apostant per implementar noves estratègies més agressives de política monetària mitjançant mecanismes coneguts com a facilitació quantitativa (Quantitative Easing) i que bàsicament consisteix en la compra de Deute Públic i Privat per injectar més diners en circulació i així arribin a bancs i empreses per reactivar l'activitat econòmica. El Banc Central del Japó, Anglaterra i EEUU (la Reserva Federal sembla que a partir del 3 de novembre ja donarà a conèixer dades més concretes del que ja es coneix com a QE 2.0). A Europa sembla que la majoria del BCE està per continuar aquestes polítiques tot i que el Bundesbank alemany ha expressat els seus dubtes demanant un calendari per la retirada de l'aplicació d'aquestes polítiques.

Disminueix el risc d'Irlanda

El passat dia 30 de setembre, el ministre de finances d'Irlanda va comunicar que el cost final del rescat del seu sector financer s'eleva a 45.000 Milions d'euros en un escenari base, que podrien arribar a ser de 50.000 Milions d'Euros en un escenari d'estrès. Aquest increment en les injeccions de capital previstes implicarà que el govern tindrà una posició majoritària en l'accionariat del banc Allied Irish Banks (90%), que s'afegiria al control que ja tñe sobre l'Anglo Irish Bank. Aquesta recapitalització del sector bancari farà que el dèficit públic d'Irlanda se situï en el 32% i el deute acumulat en un 98.6% respecte el PIB en 2010.

Aquest esperat pla de recapitalització bancari ha estat ben acollit pels inversors: el risc país ha disminuit prop de 50pb i assistim a un estretament del mercat secundari del crédit que provoca una millora dels preus dels actius.

obligada reforma laboral

Quan es planteja una vaga general es fa per poder canviar alguna cosa que es considera del tot injusta, en aquest cas les decisions econòmiques que pren el Govern Espanyol. Però, no és més injust que Espanya tingui el dubtós honor de ser el país que des del començament de la crisi hagi contribuït amb el 50% de les pèrdues de llocs de treball de la zona Euro? -veure gràfic adjunt-.

Segurament el que sí que s'havia de canviar era aquesta tendència i intentar reduir el % d'atur de gairebé el 20% i intentar solucionar problemes com que només el 45% dels joves que finalitzen els seus estudis no troben feina. Una Reforma Laboral no només era obligada (a més, per la pressió de la resta de socis europeus) sinó necessària per poder canviar aquesta dinàmica.

Cau la confiança a EEUU

L'indicador de confiança dels consumidors d'EEUU va caure fortament en el mes de juny d'acord amb la dada coneguda avui. La causa és el pesimisme al voltant del mercat laboral i de la marxa de l'economia.

Aquesta dada reforça la teoria que defensa la Reserva Federal (el banc central d'aquell país) d'una recuperació moderada.

En definitiva els consumidors no tenen incentius addicionals per consumir donat que l'accés al crédit es troba pràcticament tancat i la caiguda de les valoracions de les accions fa que la sensació de riquesa disminueixi.

En la gràfica es pot observar l'evolució d'aquest índex.

El Mundial de Futbol el guanyarà Nike ó Adidas?

Es de tothom conegut que un event com el Mundial de Futbol mou molts diners i les empreses intenten ser patrocinadors buscant un retorn de la inversió en forma d'un augment de les vendes. Es calcula que l'any passat es va generar un volum de 10.800 milions de dòlars en vendes globals de productes relacionats amb aquest esport.

Per tant, hi ha molt en joc i actualment hi ha una competició entre Nike i Adidas per veure quina és la marca que "guanya" el mundial. Després d'haver-se disputat 32 partits dels 64 previstos, Nike aventatja a Adidas pel que fa al número promig de punts que han obtingut els equips que vesteixen la seva marca però, Adidas guanya en gols promig que han fet els jugadors que utilitzen les seves botes.

Pla d'Ajust Govern Espanyol

El govern de l'Estat Espanyol, s’ha compromès davant de la Comissió Europea a portar a terme un pla d’ajust fiscal extraordinari per tal de reduir el dèficit públic en 0,5 punts percentuals addicionals el 2010 i en 1,0 punts el 2011, per tal d’assolir el seu objectiu de registrar un dèficit del 3,0% del PIB el 2013.

Per portar-lo a terme ha fet públiques una sèrie de mesures que ha presentat aquest matí al congrés i que podeu trobar a continuació:

Plan de ajuste extraordinario del gobierno
		2010	2011	Total (M €)	Total (% PIB)
1.	Retribución personal	5%	Congelación
	Millones de euros	1.691	778*	2.468,90	0,2
2.	Pensiones	-	Congelación
	Millones	-	2.274**	2.274,00	0,2
3.	Cheque Bebé		Suspensión (0,1% del PIB)
	Millones de euros	-	1.002***	1.002,00	0,1
4.	Ayuda ofical al desarrollo	600 millones entre 2010 y 2011
	Millones de euros	200	400	600	0,1
5.	Reducció inversión pública	6,045 millones entre 2010 y 2011
	Millones de euros	2.015	4.030	6.045,00	0,6
6.	Ahorro adicional (CCAA)	1,200 millones entre 2010 y 2011
	Millones de euros	300	900	1.200,00	0,1
7.	Jubilación	Se elimina el régimen transitorio para la jubilación parcial previsto en la Ley 40/2007
8.	Medicamentos	Se adecuará el número de unidades en los envases a la duración de los tratamientos. También será posible la dispensación de medicamentos en unidosis mediante fraccionamiento de envases para que el paciente pueda comprar así la cantidad exacta que precise
9.	Dependencia	Se elimina la retroactividad en el cobro de la prestación por dependencia. El Gobierno se compromete a que todas las solicitudes se resuelvan en un plazo de seis meses. Los derechos de retroactividad que ya se hayan generado podrán pagarse en un máximo de cinco años
	Total
	Millones de euros	4.206	9.384	13.589,90	13.589,90
	% PIB	0,6	0,8	1,4	1,4
	Total estimado por el govierno
	Millones de euros	5.000	10.000	15.000,00	15.000,00
	% PIB	0,5	1	1,5	1,5

La U.E. dóna un cop de puny a la taula!

Durant la darrera setmana, hem assistit en els mercats financers a atacs especulatius front els denominats països perifèrics i l’Eurozona. Per acabar amb aquesta situació, la Unió Europea ha aprovat amb efectes 10 de maig un fons permanent fins un total de 750.000 milions d’Euros per recolzar als països amb problemes. L’acord al que s’ha arribat inclou:

1) un fons d’estabilització de 60.000M d’euros procedents de la Unió Europea,

2) Fons i Garantíes dels membres de la zona Euro per un valor de fins 440.000M d’Euros i

3) 250.000M d’Euros provinents del Fons Monetari Internacional.

A Més, el Banc Central Europeo també ha anunciat mesures extraordinàries que ajudaran a soportar els mercats a la Zona Euro: realitzarà intervencions en els mercats secundaris de deute públic i renda fixa privada, donarà facilitats de liquidesa amb subhastes amb assignació total a 3 mesos a tipus fix i a 6 mesos a tipus variable i es coordinarà accions amb altres bancs centrals per recolzar a la divisa Euro. A canvi, es demanen esforços més importants dels països membres en la reducció del dèficit. Per exemple, Espanya ja ha anunciat una reducció addicional del seu déficit amb caràcter immediat (-0.5% aquest any i -1% en el 2011).

Els mercats financers han reaccionat a l’alça, per anomenar alguns: en els primers moments del matí l’ibex 35 guanyava més d’un 10%, l’euro s’aprecia més d’un 2% en relació al dólar i la prima de risc del deute espanyol envers l’alemany s’ha reduit en més de 70 punts bàsics.

El món s'acaba? "it's panic selling"

Óbviament el món encara no termina però, potser sí el que coneixem fins ara... o almenys ho ha semblat durant uns minuts. Observeu el gràfic intradiari de l'evolució de l'índex americà de borsa Standard&Poor's que en menys de 10 minusts (entre les 20h 50m i les 21h) ha caigut un 5% (it's panic selling).

L'altre índex de referència el conegut Dow Jones ha arribat a caure més de 1.000 punts, el més gran percentatge des del 1987. La situació a Europa -que no s'arreglarà fins que d'una manera decidida els diferents Governs actuin i concretin retallades en el déficit pressupostari- està afectant a la resta del món i pot incidir en no permetre el creixement econòmic incipient i que es congeli de nou els mercats de crèdit.

Deute PIIGS (font New York Times)

En la següent adreça es pot veure un interessant gràfic del Deute dels països perifèrics europeus (PIIGS: Portugal, Itàlia, Irlanda, Greece, Spain)

http://www.nytimes.com/interactive/2010/05/02/weekinreview/02marsh.html?ref=global

notícies econòmiques possitives a EEUU

La renda variable a EEUU ha realitzat la més gran pujada des del mes de febrer (+1.31%) després que Warren Buffet defensés al banc Goldman Sachs, la publicació de possitives notícies a nivell macroeconòmic: l'activitat manufacturera ha tornat a nivells no vistos des del 2004 i s'ha incrementat el consum personal. A més, a nivell de notícies empresarials, s'ha conegut la notícia de la fussió entre United Airlines i Continental Airlines i Apple ha anunciat que en un mes, ha venut 1 milió d'unitats de l'Ipad!!!

Grècia i ara què!

Finalment Grècia s'ha vist obligada ha sol.licitar l'ajut internacional després que el seu deute ha estat qualificat com a "escombreria" o bono d'alt rendiment (high yield). Hem assistit a un evident efecte contagi com es pot veure en el gràfic adjunt on s'observa l'augment dels diferencials de crédit (spreads) dels països perifèrics. S'ha d'entendre com un cost de finançament més elevat (el diferencial que pel risc els inversors estan sol.licitant a aquests països per comprar els seus bonos)


I ara què? Quines són les perspectives més immediates? Doncs bàsicament dues possibilitats:

a) Acció decissiva del Fons Monetari Internacional i de la Unió Europea amb l'aportació d'ajuts per un volum de més de 120.000 milions d'euros que permeti al país reflotar l'economia alhora que se'ls exigeix importants ajustos (fiscals, personals, etc)

b) Restructuració del deute, mitjançant una moratòria en el venciment d'uns 3-5 anys o un "haircut" (una "quita") del preu dels bonos entre un 30-50% (és a dir que en lloc d'obtenir un 100% del capital, s'obtendria entre un 50-70%). Imagineu-vos l'efecte sobre Portugal i Espanya si s'adopta alguna d'aquestes mesures ja que es treslladaria de ben segur la crisi de confiança en els bonos governamentals a aquests països de forma més profunda.

L’endeutament a l’estat espanyol.

Aquest és el factor que ha provocat que Espanya estigui en primera línea dels atacs financers i econòmics en els darrers dies.

L'objectiu principal del govern espanyol ha de ser el reduir el problema de l'elevat endeutament mitjançant una millora del dèficit fiscal fins a situar-lo en un estructural 3%. Això vol dir per una banda retallada de despeses (reformes laborals, de sanitat -potser introduïnt fórmules de prepagament-, transferències a les CCAA, revisió salari funcionaris -a Irlanda i Grécia hi ha una proposta de reducció del 10% del salari dels funcionaris-) i per un altra banda d'augment dels impostos. Tot això amb la finalitat d'assegurar la solvència de l'economia a llarg termini. En la imatge següent el pla fiscal proposat.

No hem de oblidar dues darreres coses:

1) L'endeutament de les famílies també és elevat i això, acompanyat d'una pressió a l'alça dels tipus d'interès tindrà un impacte sobre la renda disponible de les famílies i per tant també en les decisions de consum i inversió.

2) Espanya ha d'emetre deute per renovar els venciments que tindrà durant el 2010 i el mercat (els inversors internacionals) poden penalitzar-lo en base a demandar un major tipus d'interès per invertir en bonos emesos per Espanya.

La credibilitat és la clau per tal que els inversors es convencin que s'estan prenent les decisions fiscals correctes per reduir aquest endeutament.

Que tenen en comú Roubini, Krugman & Strauss Kahn?

El professor Roubini, el premi noble Krugman i el cap del Fons Monetari Internacional Strauss Kahn s'han posat d'acord en alertar sobre els perills de l'economia espanyola.

Avui ha estat una jornada en que la borsa espanyola (en la gràfica podeu veure l'evolució de l'índex Ibex 35) ha caigut gairebé un 6% -el doble que la resta de borses europees i d'EEUU-. Especialment castigats els bancs i les constructores i això que el Banc de Santander presentava resultats superant les expectatives però no li ha servit de gaire donat que ha caigut un 9,40% (la baixada més important d'avui a les borses mundials).

També ha augmentat la prima de risc país que supera els 100 punts bàsics i el Tressor ha emès un nou bono a 3 anys i el tipus d'interès s'ha situat en el 2,66%, més d'1% sobre el deute alemany.

Espanya té la tasa d'atur més elevada de la UE

L'atur ha arribat a desembre del 2009 al 18,8%, quasi el doble de la mitja de la Unió Europea que es situa en el 10%. A més és el país que presenta la tasa d'atur més elevada.

Hi ha més de 4 milions de persones en atur, concretament 4.326.500 (durant l'any 2009 s'ha incrementat en 1.118.600 persones). També cal destacar que hi ha 1.220.000 llars en les que tots els membres actius es troben sense feina.

Continua augmentant el risc de país

La preocupació dels inversors en creure en la capacitat de països com Grècia i Portugal en que podran reduir l'elevat dèficit pressupostari ha fet que el risc país augmenti. En la gràfica podeu veure l'evolució del l'índex ITRX Soberà que inclou als 15 països europeus des de Alemanya a Grècia. El cost de protecció contra una fallida és del 0.88%, a Grècia arriba al 4%, Portugal al 1,54% i Espanya a 1,32% i com es pot observar ha anat augmentant en els darrers dies de forma important.

Grècia està buscant 53 Bilions d'euros per baixar el seu % de dèficit sobre el PIB que arriba en aquest país al 13%.

Problemes per Obama

Les eleccions per un lloc al Senat d'EEUU en substitució del traspassat Eduard Kennedy a Massachussetts ha caigut del costat republicà i això significa que el Partit Demòcrata ha perdut la majoria en aquesta Cambra i posa en perill l'aprovació de la Reforma Sanitària que proposava el President Obama.

Veurem com afecta a les diferents empreses de sector i de moment serà interessant seguir l'evolució d'aquest índex: HMO-MS Health Care Payer que inclou 12 companyies del sector sanitari. De moment avui ha baixat un 2% i el dòlar s'ha apreciat en relació a l'euro un 1,3% aproximadament en línea a que es descompta una menor despesa en la reforma sanitària a causa precissament de la votació a Massachussets.

El risc dels païssos > empreses

Mireu aquesta interessant gràfica que compara dos índex de crédit: per una banda l'índex Itraxx Europe (color vermell) que inclou 125 empreses europees de tots els sectors i l'Itraxx SovX (color blanc) amb els bons soberans dels 15 principals països europeus occidentals.

Des de fa una setmana aproximadament el cds (credit default swap) ó el cost de protecció contra una fallida l'index itraxx Sovx està per sobre de l'itraxx Europe. Concretament avui cotitza a 76,53pb vs 73,082pb respectivament. És a dir, que si volem "comprar" una assegurança contra la possible fallida del conjunt de païssos ens costarà més cara que una cobertura contra la fallida de les 125 empreses europees que actualment conformen l'índex.

La mort lenta de les economies de Grècia i Portugal

Avui Moody's ha manifestat que les economies de Grècia i Portugal podrien tenir una mort lenta si els respectius Governs no dedique una més elevada proporció de la riquesa per pagar el Deute i els inversors continuen demanant una prima més elevada per comprar els Bons d'aquests països.

A més, Grècia ha utilitzat la típica creativitat mediterrània per proposar una nova Llei que permetria reestructurar el deute de particulars (aquests només per raons professionals) i les empreses per allargar el venciment del crèdit (i sí sobretot pensant en deute dubtós o ja en morositat).

El BCE (a qui s'ha de consultar les propostes de modificacions financeres en els païssos membres de la zona euro) ja ha valorat molt negativament aquesta mesura i que podria tenir un impacte sistèmic a Grécia i treslladar-se a altres economies).

Aquestes notícies continuen afectant negativament a aquest país i com a dada, el cost de protecció contra una fallida de l'economia grega durant el dia d'avui ha augmentant un 0,20%.

La FED aconsegueix un benefici record

El banc central d'EEUU, la Reserva Federal, ha aconseguit un benefici record durant el 2009, un dels pitjors anys que es recordarà des del punt de vista financer, i que s'eleva a 46.100 milions de dòlars gràcies als ajustos de valoració dels actius que han adquirit durant l'any passat.

Per tal que ens fem una idea del volum de compres de títols de bonos governamentals i Mortgage Back Securities (titulitzacions de préstecs hipotecaris) el volum d'actius que la FED gestiona ha passat de 879 Bilions al gener de 2007 al 2.230 Bilions de desembre de 2009. La finalitat era dotar de liquidesa al mercat mitjançant la compra d'aquests tipus d'actius.

Aquest increment del volum d'actius implica un major risc pel banc central donat que tenen una exposició més elevada en actius a llarg termini i al risc creditici.

l'atur continua augmentant

L'atur s'ha incrementat a Espanya en 54.657 persones (de fet l'atur femení ha disminuït en 17.148 i el masculí ha augmentat en 72.135) fins arribar a una xifra de 3.923.603 desocupats.

És veritat que augmenta a menor ritme però, també és cert que és el segon augment més elevat en el mes de desembre durant la darrera dècada i que ens presenta una tasa d'atur del 25,4%.

Per sectors, l'agricultura presenta un augment d'ocupació (-3.934), i els sectors industrials i de la construcció destrueixen ocupament en 11.477 i 54.936 respectivament. La diferència fins arribar als 54.657 del mes són persones que estaven a l'atur i han trobat la seva primera feina (-8.024)