Que ha passat en el 2009? Els tipus d'interès.

Durant l'any 2009, s'han mantingut uns tipus d'interès extraordinàriament baixos. L'estratègia seguida pels bancs centrals pel que fa a facilitats de liquidesa, manteniment dels tipus centrals baixos (entre el 0-0,25% per part de la FED a EEUU i de l'1% a la zona Euro) i altres mesures com la compra de bons de diversa naturalesa ho ha facilitat.

Aquest any, com es pot veure en la gràfica de l'estructura temporal de tipus d'interès a la zona euro, s'han reduït prop d'un 1% els tipus a curt termini i en canvi els del llarg termini han augmentat, fruit d'amenaces d'increment de la inflació a llarg termini. Aquest moviment de la corba en que es provoca una ampliació del diferencial entre el tipus a curt termini i els de llarg termini es coneix com a "steepening" i de fet és una senyal de que s'espera una recuperació econòmica.

Que ha passat al 2009? Les borses.

Podem dir que per les borses l’any finalment ha estat molt bo després de superar els mínims del mes de març amb caigudes de prop d’un -25%.

Resumint, 4 són els factors que han recolzat aquesta pujada, les tipus d’interès baixos que han mantingut els bancs centrals, les ajudes governamentals per ajudar als sectors més problemàtics i concretament al sector financer, sorpreses positives en la presentació de resultats de les empreseses i reactivació de les fusions i adquisicions. Destaquen com a sectors guanyadors els cíclics i bancs i clarament des del punt de vista geogràfic els països emergents com es pot veure en la taula següent...

L’íbex fins avui porta una revalorització a l’any 2009 del 30.75% i des de mínims de març fins avui un 78%. (veure gràfic d'abans on es pot veure l’evolució de l’ibex a l’any 2009).

augment de t.i. a llarg termini

El diferencial dels tipus d'interès entre el 2 i el 10 anys a EEUU està arribant a màxims històrics a causa segurament de les perspectives de recuperació econòmica que fan que s'elevin les expectatives d'inflació i per tant provoqui un augment de tipus a llarg termini.

També influeix el récord d'emissions governamentals, fet que farà que per motivar a la demanda s'hagin d'augmentar la remuneració dels inversors. De nou, una pressió addicional per l'augment de tipus de interès a llarg termini.

llista de països amb més risc de default

La CNBC ha publicat una llista amb els emissors governamentals que tenen més risc de fer fallida. Aquí està el link:

http://www.cnbc.com/id/34465366?slide=1

La relació són: Veneçola, Ucraïna, Argentina, Pakistà, Letònia, Dubai, Islàndia, Lituània, California i Grècia.

EEUU mantenen els tipus en el 0,25%

El Banc Central d'EEUU en la seva darrera reunió de l'any ha decidit mantenir els tipus d'interès en el rang 0-0,25% i que pensa mantenir-los en un nivell baix durant un llarg període de temps.

Ha ajudat les perspectives estables de la inflació a llarg termini i que les dades econòmiques actuals manifesten una millora econòmica (menor deteriorament del mercat laboral del que es preveia, augment de la despesa dels consumidors, millor evolució del sector immobiliari...). Malgrat tot els hi continua preocupant l'evolució de l'atur, les restriccions de crédit i un menor creixement previst dels ingressos.

També han anunciat que no renovaran, tal i com estava anunciat, les injeccions de liquidesa que han suposat fins ara un volum per sobre del bilió de dólars.

Risc Espanya Augmenta

Després de la rebaixa de rating de Grécia, que posa de manifest un risc més elevat de tornar als inversors els interessos i el principal dels bons de l'estat grec (hi ha qui pensa que pot seguir a Islàndia i Dubai en fer fallida), avui s'ha conegut que Standard & Poor's ha posat en outlook negatiu el risc de l'estat espanyol tot i que manté el rating en AA+ a llarg termini.

Recordem que el 12 de gener, l'agència de qualificació creditícia S&P ja va advertir d'un outlook negatiu i unes setmanes més tard li va baixar el rating des del AAA al AA+ actual.

El motiu que han donat és que Espanya es troba en una fase pronunciada de deteriorament de les finances públiques i les perspectives de baix creixement a causa de l'elevat endeutament de les famílies que ascendeix al 177% del PIB per a l'any 2009.

És interessant veure com el cost de protecció dels païssos (cds -credit default swap- a 5 anys) ha augmentat en el dia d'avui de manera pronunciada, el que reflexa un augment de risc en la inversió en els seus bons de l'estat.

- Espanya: +10 punts bàsics (pb)

- Itàlia: +8 pb

- Portugal: +16pb

- Irlanda: +22pb

- Grécia: +34pb

En la següent gràfica es pot veure com ha augmentat el cost de protecció de Grécia que s'ha incrementat en els darrers dies a causa de la notícia de la rebaixa de rating.