EEUU nacionalitza GM

General Motors -companyia fundada al 1908, la major corporació industrial d'EEUUamb 235.000 treballadors- podria representar la major fallida industrial d'aquell país després que el Govern d'EEUU obligui a GM a presentar el Chapter 11 -protecció contra la fallida, l'equivalent al concurs de creditors a Espanya- un cop conegut que no han arribat a un acord amb els tenedors de bonos i altres creditors i estigui molt aprop la data límit fixada de l'1 de juny per intentar salvar la companyia.

La condició per rebre més ajuts per part del Govern era que arribés a un acord amb els sindicats i amb els tenedors de bons. Amb els primers ho van aconseguir i amb els segons no (al igual que va succeïr amb Chrysler) ja que no van acceptar el canvi proposat de 225 accions per 1.000 dólars de deute. A valor mig de l'acció de les darreres 10 sessions d'1,30 USD, els bonistes rebrien aproximadament un 30% del nominal invertit. Només un 10% van acceptar-ho.

Els accionistes de la nova companyia serien: Govern d'EEUU un 72% qui posaria fins a 50.000 milions de dòlars -inclosos els ajuts per 20.000 milions ja atorgats-, treballadors: 18% -que surten del finançament dels plans de salut i de jubilació- i els Creditors en general amb un 10%.

No obstant, és possible que els bonistes acceptin una nova oferta del Departament del Tressor que elevaria la seva participació del 10 al 25% gràcies a una opció per un 15% addicional que seria dilutiu per la resta d'accionistes. Condició necessària per reestructura la companyia. De moment un 20% dels bonistes ja han donat l'ok a aquest nou swap.

Confiança Consumidor a EEUU

La dada de confiança del consumidor d'EEUU publicada avui ha presentat el major increment des del mes d'abril de 2003 i ens situa a nivells del mes de setembre. El valor ha estat de 54,9 des de la dada anterior revisada de 40,8.

Sobretot ha pujat gràcies a la partida d'expectatives futures passant d'un nivell de 51 a 72,3. Sembla que el consumidor ha valorat la revalorització de la borsa, que els tipus d'interès hipotecaris han baixat i les menors pérdues de llocs de treball.

En canvi la medició de la situació actual només ha millorat d'un nivell de 25,5 a 28,9 i la valoració de la possibilitat de trobar feina també millora des del -41,7 al -39 (això sí, dada negativa que indica la dificultat de trobar-la ja que hauria d'estar >0).

Per tant, un altre vegada el brot verd d'expectatives futures -que no presents- ha fet que les borses entressin en terreny possitiu: Eurostoxx +1,16%; S&P +2,63%

els brots verds?

En les darreres setmanes s'ha vingut parlant molt dels brots verds relacionats amb dades ó perspectives que poden fer pensar en una recuperació econòmica sobretot al fil de com s'estava revaloritzant les borses des del passat 9 de març (un +35% de rendibilitat fins avui en el cas de l'Eurostoxx).

És veritat que en els darrers indicadors avançats de l'economia s'ofereixen expectatives de millora, per exemple el cas de:

- Leading indicator a EEUU va pujar fins a l'1%, el màxim des de novembre de 2005

- L'índex de confiança IFO publicat avui a Alemanya que assenyala una millora de les expectatives, sobretot les futures i que ha batut les previsions arribant al 85,9%, des d'un mínim del 77% publicat en el mes de desembre de 2008 -tot i que per entrar en un escenari de recuperació aquest índex hauria d'estar per sobre de 100%.

Però, si ens fixem en les dades d'activitat real, aquestes encara reflectien un ajust econòmic:

- Dades de producció industrial. En la gràfica ens mostra la d'EEUU que es situa en el -12,5%. Les darreres publicades a Alemanya eren de -20,4% i al Japó del -34,2%.

- Dades del PIB: -15,2% a Japó, -6,9% a Alemanya, -4,1% al Regne Unit i s'espera un -5,5% en el pib trimestral anualitzat d'EEUU que es publicarà el proper 29 de maig.

- La tasa d'atur s'està incrementant i les dades no semblen indicar que el mercat laboral pugui repuntar ràpidament. Al voltant del 9% a EEUU i la Zona Euro (a Espanya del 17,4%).

Per tant, tot i que les expectatives futures millores, les dades actuals no conviden al optimisme perquè sembla que no s'han treslladat a l'economia real els diferents ajuts dels Governs arreu del món.

El ratio P.E.R. i l'S&P 500

El Price Earnings Ratio és un rati que indica el número de vegades que el benefici net està inclòs en el preu de l'acció. El càlcul és un quocient entre el Preu i el Benefici net x acció.

Actualment, a causa de la caiguda dels beneficis de les accions i de l'elevada revalorització de l'índex en aquests darrers 2 mesos i mig, aquest rati s'ha elevat fins a gairebé un nivell de 120 quan podem veure en la gràfica (font: chart of the day) que el màxim fins als anys 80 havia arribat a 20 i aquesta xifra s'havia elevat en els anys posteriors sobretot per les grans pujades de l'índex de la borsa com per exemple per la protagonitzada per les empreses punt com, etc.

Generalment el que ens indica un P.E.R. baix és que l'acció es podria trobar infravalorada i a l'inrevés un P.E.R. alt, que estaria sobrevalorada. Tot això, s'ha de tenir en compte que al tractar-se d'un índex relatiu cal sempre fer la comparativa amb el sector, etc i a més que no té en compte el possible creixement futur dels beneficis.

Sigui com sigui, la combinació entre la caiguda dels beneficis de les empreses i el rally alcista de la borsa ens ofereix un PER mai vist... i molt elevat...

Que significa que baixa la volatitlitat?

La volatilitat de manera simplificada la podríem definir com el càlcul estadístic de la fluctuació esperada en el preu d'un actiu financer en un període determinat i que serveix per mesurar el seu risc. Per tant, es diu que a més volatilitat major risc de variació de preu.



L'índex VIX que usualment serveix per medir la volatilitat -en aquest cas de la borsa, l'índex S&P- ha arribat al nivell més baix des del setembre de 2008, moment en que el banc Lehman Brothers va anunciar la seva fallida, la més gran de la història d'EEUU.

La volatilitat ha baixat gràcies al resultat de l'stress test dels bancs a EEUU, a que s'han batut majoritàriament les previsions de resultats de les empreses i la pujada gairebé continuada de la borsa des del 9 de març d'enguany.

Retorn ajuts Govern dels bancs a USA, quin és el motiu?

Les companyies financeres d'EEUU, han aconseguit vendre 20.900 milions de dòlars en bons sense la garantia federal, el que representa el volum més gran de col.locació en 1 any. Aquest és l'argument principal amb el que intenten demostrar al Regulador que poden ser independents financerament.

Els Bancs JP Morgan, Goldman Sachs i Morgan Stanley volen retornar els 45.000 Milions de dòlars que han rebut en ajuts des del passat octubre i que formen part del pla TARP (Troubled Asset Relief Program). En el cas dels 2 primers l'stress test va manifestar que no necessitaven aconseguir més capital davant escenaris més adversos i Morgan Stanley havia d'aconseguir 1,8 bilions i la setmana passada ja va aconseguir capital per valor de 4,57 bilions.

El que no diuen és que les Entitats que accedeixen als ajuts del Govern és que també es comprometen a ser restrictius pel que fa a compensacions econòmiques amb els treballadors mentre no retornin els ajuts.

Per tant, també a banda de la importància de ser completaments autònoms en les decissions empresarials, està en joc la retribució de l'equip directiu i treballadors. Segurament per això, volen retornar-ho quan abans millor.

La tasa de morositat X4 en 1 any

La morositat dels crèdits concedits per les entitats financeres espanyoles es va situar en el 4.17% -la més elevada des de fa 12 anys- Tinguem en compte que en el març de l'any 2008 aquesta tasa era de l'1.1% i que situa el saldo total de crèdits dubtosos en 74.704 milions d'euros.

El document complert el trobareu a:

http://www.bde.es/informes/be/estfin/completo/IEF200905.pdf

Les eleccions a l'Índia fa que la borsa pugi

L'índex de borsa de Bombay, Sensitive Index (Sensex), avui ha pujat un 17% després de conèixer que el partit del congrés liderada per Manmohan Singh ha obtingut la més àmplia victòria des del 1991 quan es van iniciar les reformes per liberalitzar el mercat.

Ara, el primer ministre Singh, gràcies al marge obtingut, podria tenir les mans més lliures per reduir les barreres a les inversions estrangeres i continuar amb l'obertura econòmica. La Rupia -moneda de l'Índia- també s'ha revaloritzat quasi un 3%.

Tal i com es veu a la gràfica, aquest índex ja porta una revalorització des del 31 de desembre de 2008 fins el 18/05/09 del 48%.

Pfizer subministrarà Viagra a les persones amb atur

L'empresa farmacèutica Pfizer ha endegat una campanya per subministrar els medicaments que produeixen als americans que es trobin sense feina fins que es tornin a reincorporar al mercat laboral amb un màxim d'un any.

Inclou medicaments tant coneguts com el Lipitor (reducció colesterol i malalties cardio-vasculars) o el Viagra (disfuncions sexuals).

Aquest nou programa podria significar ajudar fins a 46 milions d'americans que no disposen d'assegurança mèdica i l'objectiu que s'ha marcat l'empresa és col.laborar am la comunitat per tal que la situació de desocupament no afecti a la seva salut.

Per conèixer més sobre el programa:

www.pfizerhelpfulanswers.com/pages/misc/Default.aspx

Publicació PIB Espanya 1er trimestre

Avui s'ha publicat el PIB a Espanya i aquest ha caigut un -1.8% en el trimestre (-2.9% en tasa interanual). Aquesta dada ha estat la pitjor en gairebé 40 anys. La contribució més negativa prové de la demanda interna ja que el consumidor s'estima més gastar menys -ja arribem a una tasa d'estalvi d'aprop del 13%- davant la elevada incertesa que provoca l'evolució de l'economia.

A més, els efectes positius que pot tenir una baixa inflació i uns baixos tipus d'interès poden trigar encara alguns trimestres en traslladar-se a la renda disponible dels ciutadans.

Obama, President i Gurú

Obama ha resultat ser el millor conseller per als inversors al manifestar textualment el 3 de març que "la inversió en renda variable ofereix una gran oportunitat pels inversors amb una perspectiva d'inversió a llarg termini". Ja es veu que el "llarg termini" per Obama ha estat de 2 mesos i mig, el temps suficient perquè l'Standard&Poor's protagonitzés la major pujada des del 1930 (veure gràfic on des del 9 de març fins el 8 de maig aquest índex ha pujat al voltant del 38%, eixugant les pèrdues de l'any).

Abans ho havien intentat personatges ben coneguts com Warrent Buffet (President de Berkshire Hathaway) qui en un article publicat en el New York Times va animar als inversors a comprar accions a l'octubre del 2008. També, Laszlo Birinyi conegut pels seus anàlisis de fluxes monetaris va manifestar el 8 de desembre que havíem vist mínims ó Barton Biggs, l'estratega de Morgan Stanley qui el 6 de novembre de 2008 va publicar un informe dient que en el mes d'octubre s'havien observat els preus mínims de les accions... En tots aquests casos, fins a la data del 9 de març la borsa encara cauria un 29%.És clar, que el que Obama esperava és que els esforços econòmics que la seva Administració estava duent a terme tinguessin una repercussió positiva, per resumir:

- 787 Bilions de dòlars en un paquet de despesa i retallada d'impostos per estimular el creixement.

- Els plans del Tresor per finançar aprop d'1 Trilió de dòlars en compres d'actius tòxics dels bancs.

- L'anunci de compra de deute i titulitzacions hipotecàries per part de la Reserva Federal per valor d'1 Trilió de dòlars per ajudar a mantenir els tipus d'interès a llarg termini baixos

Sens dubte totes aquestes accions han facilitat aquest important rebot.

Aquests dos mesos, han significat una recuperació -increment de riquesa- d'aproximadament 8.9 Trilions de dòlars en tot el món, a Europa les principals borses han recuperat +577.287,4 Milions d'Euros.

Però hi han persones destacades que no s'acaben de creure aquesta recuperació en V. Paul Krugman de la Universitat de Princeton i premi nobel de 2008.Nuriel Roubini, de la universitat de New York i Nicholas Taleb, l'autor del cigne negre a més d'Institucions com l'FMI que va rebaixar les expectatives econòmiques mundials del -0.5% al -1.3

Teoria del cicle vital

Seguint la hipòtesi del cicle vital de Modigliani, la nova Llei holandesa de pensions exigeix que les Gestores dels Fons de Pensions adaptin les inversions dels partícips en funció del temps restant a la jubilació. Això obliga a disminuir el risc de la inversió cada cop que l'edat de jubilació està més aprop.

Aquesta Llei fa un especial esment a tenir en compte a més de la situació particular de cadascun dels partícips:

- Que l'horitzó d'inversió un cop la persona arriba al moment de la jubilació cada cop és més elevat gràcies a que l'esperança de vida augmenta.

- Protegir les pensions dels efectes de la inflació considerant les pensions reals en compte de les nominals.


La teoria de Modigliani està basada en que l'individu manté un fluxe de consum similar en el temps i es caracteritza per tres etapes:

- Una primera etapa de despesa i poc estalvi
- Una segona etapa en que la renda augmenta i també l'estalvi
- Una tercera etapa en que es consumeixen els estalvis -a partir de l'edat de jubilació-.

Aquesta teoria només es pot implementar en societats amb un alt grau de desenvolupament dels mercats de capital i segur que cada vegada es tindrà més en compte en l'assessorament de les inversions per a la jubilació.

Baixa el cost de protecció dels bancs.

En el gràfic podem veure el nivell dels cds (credit default swap) dels darrers 3 mesos dels principals bancs d'EEUU. Està clar que els esforços del Govern d'aquell país i la publicitat dels resultats de l'stress test està tenint èxit. Els cds ens mostren el cost de protecció de les diferents companyies front un default (fallida) i aquest nivell s'ha reduit de manera notable en les darreres setmanes el que demostra una millora del sistema financer.

Continuant amb el sector dels bancs, Goldman Sachs ha elaborat un informe sobre aquest sector a Europa. Les conclussions principals són les següents:

1) No esperen que es realitzin nous "stress test" a Europa. De fet pensen que els realitzats a Gran Bretanya i Suïssa han tingut com a resultat la seva nacionalització parcial.

2) Els préstecs seran una font important de les pérdues dels bancs. Consideren que tenen un % important d'impagaments que s'incrementaran entre el 3-5% i que la tasa d'impagament podria arribar al voltant del 8-14%.

3) Important la selecció de títols que vindrà marcada per la diferenciació que pugui fer cadascun dels bancs. Destaquen pel cantó possitiu: Credit Suisse, Societe Generale, Unicrédit i evitarien Raiffessin, Piraeus i bancs espanyols (bankinter, popular, sabadell, pastor)

Resultat de l'stress test

La Reserva Federal d'EEUU acaba de presentar el resultat de l'anàlisi realitzat als 19 bancs més grans d'aquell país per determinar la capacitat de resistir davant un possible deteriorament econòmic i financer.

Finalment 10 entitats necessitarien obtenir capital addicional per valor de 74.600 Milions de dólars. Destaquen Bank of America amb 33.900M, Wells Fargo amb 13,700M i Citigroup amb 5.500M. Entitats com Goldman Sachs, JP Morgan, Bank of New York Mellon, Metlife, American Express o State Street no necessitarien incrementar el seu capital.

Les pérdues calculades en aquest test podrien arribar a 599.200M de dólars (un 70% vindrien originats per la suma de préstecs hipotecaris i al consum -incloses les targetes de crédit). La tasa de morositat utilitzada ha estat del 9,1% (tasa superior a l'observada durant la crisi del 1929).

Les entitats tenen fins el 8 de juny per desenvolupar un pla d'obtenció de nous recursos i fins el 9 de novembre per implementar-ho. En algun cas podria suposar l'entrada del Govern Federal com a accionista actiu de les companyies al bescanviar les accions preferents en comunes, el que podria suposar canvis en els management de les companyies.

Esperem que finalment la transparència de la informació doni més perspectiva als inversors donat que la viabilitat i sosteniment del sistema financer és clau per la recuperació econòmica.

El tipus d'interès a Europa a l'1%

El BCE ha rebaixat els tipus d'interès en 25pb fins l'1%, el seu mínim històric. La decissió ha estat unànim i segons ha manifestat en Trichet, aquests són els tipus que consideren apropiats pel moment actual tot i que ha avisat que si canvien les condicions econòmiques donarà per acabades les mesures expansives proposades fins el moment.

Addicionalment, el Consell del BCE ha decidit implementar mesures no convencionalst:

1) Comprar fins a 60.000 Milions de Covered Bonds (cédules hipotecàries) denominats en Euros. Entre 3 països de la zona Euro es concentren el 88.4% del valor de mercat d'aquest tipus d'actius: Espanya (35.9%), Alemanya (31.9%) i França (20.6%). L'11.6% restant es reparteix entre els 12 altres països.

Cal destacar que fins el moment també altres Bancs Centrals han anunciat en el seu dia la compra de bonos: el Bank of England (50.000 Milions de Lliures de Renta Fija Privada i 25.000 en Deute Públic) i la Reserva Federal (300.000M de dólars en Deute Públic, 200.000M en Agències i 750.000M en titulitzacions). La idea es mantenir els tipus d'interès a llarg termini baixos i en alguns casos ajudar als balanços dels bancs a desfer-se d'actius poc líquids en aquests moments.

2) Incrementar el venciment de les operacions de finançament de 3 a 12 mesos. D'aquesta manera es millora el finançament dels bancs.

Curiosat del Dow Jones 1929-1932 i ara.

Sovint durant aquesta crisi hem mirat enrrera i estudiat que va passar en altres períodes de recessió o inclús de depressió econòmica per intentar extreure alguna conclussió o assolir perspectiva.

Aquest gràfic (font: http://www.chartoftheday.com/) ens mostra els rallies de l'índex de Borsa Dow Jones en el període baixista 1929-1932. Podem veure 5 rebots amb la seva revalorització (eix vertical) i el nombre de dies que va durar (eix horitzontal). En aquell període, la mitja va ser d'un 30% durant 60 dies.

La curiositat és que el rebot actual que es va iniciar el 9 de març de 2009 fins al dia d'avui el Dow Jones s'ha revaloritzat precissament un 30%, en un total de 58 dies.

Ens indica que l'alça de preus està aprop de la seva finalització? Això dependrà de l'evolució de l'economia i sobretot a curt termini de la salut del sistema financer.

Bernanke refreda les expectatives de recuperació

Avui ha tingut lloc la intervenció de Ben Bernanke davant el Comitè econòmic conjunt de la cambra de representants i el senat ha manifestatque tot i que l'economia iniciaria la seva recuperació a finals d'any ho faria de forma gradual i que el nombre de desocupats es mantindria alt durant força temps.

Al igual que en la intervenció d'Almunia d'ahir en la presentació de les perspectives econòmiques a la Unió Europea, Bernanke també ha manifestat que això seria així sempre i quan assistim a la recuperació del sistema financer, que segons ell, encara es troba sota una "tensió considerable".

El dijous vinent sembla la mare de tots els dijous doncs a banda de la presentació de l'stress test (veure post de diumenge, 3 de maig) també tindrem la decissió de tipus del BCE. En aquest tema s'espera que es redueixin des del 1,25% a l'1% si fem cas a una enquesta realitzada a 725 economistes on el 55,64% aposta per la baixada fins al '1%, un 41,82% pel manteniment en l'1,25% i només un 2,54% esperen que s'elevin.

Les 200 empreses amb millor reputació

Reputation Institute acaba de publicar els eu ranking "global reputation pulse 2009". Les tres primeres empreses enguany han estat: Ferrero (grup italià que comercialitza xocolata), Ikea i Johnson & Johnson.

En aquest ranking apareixen quatre empreses espanyoles: Mercadona en el lloc 9, El Corte Inglés en el 14, Inditex en el 60 i Mapfre en el 170.

Les variables que es tenen en compte per l'elaboració de l'enquesta és la qualitat dels productes o serveis, la integritat i el compromís social.

Més informació en: http://www.reputationinstitute.com/advisory-services/global-pulse

Previsions de primavera 2009-2010 de la UE

Avui s'han conegut les noves previsions econòmiques de la comissió europea. Presenta un descens del pib del 4% per a l'any 2009 (al gener la previsió era del -2,2%) i del -0,1% pel 2010. Això significa que l'esperada recuperació no tindria lloc fins al 2011, gràcies sobretot a que les mesures d'estímul fiscal i monetari que han dut a terme els diferents governs i bancs centrals pugin fer efecte finalment. En la presentació de l'informe, Joaquín Almunia, Comissari d'Asssumptes Econòmics i Monetaris també ha remarcat que per tal que la recuperació es produeixi, és urgent eliminar els "actius tóxics" dels balanços dels bancs i procedir a la seva recapitalització en cas necessari-

A la UE, les perspectives pels diferents països poden variar en funció de la seva exposició a la crisi financera, la dinàmica del mercat de la vivenda i del grau d'obertura. Un dels components que es veu especialment afectada és la inversió privada, a causa de la reducció de la demanada, una caiguda de la utilització de les capacitats i unes condicions financeres restrictives. També han vist una reducció en les exportacions en línia al descens del comerç a nivell global. La contribució possitiva aquest any al creixement vindrà de la mà del consum privat -que aguanta bastant bé gràcies a la reducció de la inflació i a uns preus del petroli més baixos- i la inversió pública.

Pel que fa al mercat laboral, es calcula una pérdua de 8,5 milions de llocs de treball en els propers dos anys front la creació neta de llocs de treball de 9,5 milions en el període 2006-2008.

En relació a les finances públiques s'espera que el déficit pressupostari es dupliqui passant del 2,3% del PIB en el 2008 fins al 6% en el 2009 i fins el 7,25% en el 2010, com a conseqüència de les mesures discrecionals adoptades pel sosteniment de l'economia proposat per la Comissió Europea -Pla Europeu de Recuperació-.

Es preveu una inflació molt baixa durant un cert temps fins a l'1% a la UE i del 0,5% en la zona euro gràcies a la esperada evolució dels preus dels productes bàsics i de la tendència en la fixació de preus i salaris.

Stress Test

Finalment el dia 7 de maig, coneixerem els resultats de l'stress test que s'estan realitzant als principals 19 bancs d'EEUU -que representen 2/3 dels actius i més del 50% del préstecs atorgats-. Aquest test ha estat designat per mostrar quines entitats podrien tenir problemes en el cas que les condicions econòmiques es deterioressin encara més.

Els principals indicadors que s'estimarien són les pérdues per préstecs hipotecaris i quin capital addicional necessitarien per seguir funcionant amb normalitat.

Alguns resultats preliminars indicarien que fins a 6 Entitats podrien necessitat capital addicional, entre elles Bank of America i Citigroup. Les opcions per aconseguir més capital serien principalment:

a) Convertir accions preferents provinents de les injeccions de capital del Govern d'EEUU en capital.

b) Ampliar capital.

c) Aconseguir nous ajuts.

El risc pels accionistes és elevat donat que les opcions significarien una dilució del capital i per tant el preu de les accions es veuria afectat reduint el seu nivell actual.

El Fons Monetari Internacional la setmana passada va anunciar que a nivell global, les pèrdues per préstecs i actius titulitzats podrien arribar a 4.100 Bilions de dòlars pels propers 2 anys. A l'Eurozona s'elevaria fins a 750.000 Milions i a UK fins 200.000 Milions. Amb aquesta estimació de xifres seria una bona iniciativa proposar un stress test als bancs a Europa.