Que ha passat en el 2009? Els tipus d'interès.

Durant l'any 2009, s'han mantingut uns tipus d'interès extraordinàriament baixos. L'estratègia seguida pels bancs centrals pel que fa a facilitats de liquidesa, manteniment dels tipus centrals baixos (entre el 0-0,25% per part de la FED a EEUU i de l'1% a la zona Euro) i altres mesures com la compra de bons de diversa naturalesa ho ha facilitat.

Aquest any, com es pot veure en la gràfica de l'estructura temporal de tipus d'interès a la zona euro, s'han reduït prop d'un 1% els tipus a curt termini i en canvi els del llarg termini han augmentat, fruit d'amenaces d'increment de la inflació a llarg termini. Aquest moviment de la corba en que es provoca una ampliació del diferencial entre el tipus a curt termini i els de llarg termini es coneix com a "steepening" i de fet és una senyal de que s'espera una recuperació econòmica.

Que ha passat al 2009? Les borses.

Podem dir que per les borses l’any finalment ha estat molt bo després de superar els mínims del mes de març amb caigudes de prop d’un -25%.

Resumint, 4 són els factors que han recolzat aquesta pujada, les tipus d’interès baixos que han mantingut els bancs centrals, les ajudes governamentals per ajudar als sectors més problemàtics i concretament al sector financer, sorpreses positives en la presentació de resultats de les empreseses i reactivació de les fusions i adquisicions. Destaquen com a sectors guanyadors els cíclics i bancs i clarament des del punt de vista geogràfic els països emergents com es pot veure en la taula següent...

L’íbex fins avui porta una revalorització a l’any 2009 del 30.75% i des de mínims de març fins avui un 78%. (veure gràfic d'abans on es pot veure l’evolució de l’ibex a l’any 2009).

augment de t.i. a llarg termini

El diferencial dels tipus d'interès entre el 2 i el 10 anys a EEUU està arribant a màxims històrics a causa segurament de les perspectives de recuperació econòmica que fan que s'elevin les expectatives d'inflació i per tant provoqui un augment de tipus a llarg termini.

També influeix el récord d'emissions governamentals, fet que farà que per motivar a la demanda s'hagin d'augmentar la remuneració dels inversors. De nou, una pressió addicional per l'augment de tipus de interès a llarg termini.

llista de països amb més risc de default

La CNBC ha publicat una llista amb els emissors governamentals que tenen més risc de fer fallida. Aquí està el link:

http://www.cnbc.com/id/34465366?slide=1

La relació són: Veneçola, Ucraïna, Argentina, Pakistà, Letònia, Dubai, Islàndia, Lituània, California i Grècia.

EEUU mantenen els tipus en el 0,25%

El Banc Central d'EEUU en la seva darrera reunió de l'any ha decidit mantenir els tipus d'interès en el rang 0-0,25% i que pensa mantenir-los en un nivell baix durant un llarg període de temps.

Ha ajudat les perspectives estables de la inflació a llarg termini i que les dades econòmiques actuals manifesten una millora econòmica (menor deteriorament del mercat laboral del que es preveia, augment de la despesa dels consumidors, millor evolució del sector immobiliari...). Malgrat tot els hi continua preocupant l'evolució de l'atur, les restriccions de crédit i un menor creixement previst dels ingressos.

També han anunciat que no renovaran, tal i com estava anunciat, les injeccions de liquidesa que han suposat fins ara un volum per sobre del bilió de dólars.

Risc Espanya Augmenta

Després de la rebaixa de rating de Grécia, que posa de manifest un risc més elevat de tornar als inversors els interessos i el principal dels bons de l'estat grec (hi ha qui pensa que pot seguir a Islàndia i Dubai en fer fallida), avui s'ha conegut que Standard & Poor's ha posat en outlook negatiu el risc de l'estat espanyol tot i que manté el rating en AA+ a llarg termini.

Recordem que el 12 de gener, l'agència de qualificació creditícia S&P ja va advertir d'un outlook negatiu i unes setmanes més tard li va baixar el rating des del AAA al AA+ actual.

El motiu que han donat és que Espanya es troba en una fase pronunciada de deteriorament de les finances públiques i les perspectives de baix creixement a causa de l'elevat endeutament de les famílies que ascendeix al 177% del PIB per a l'any 2009.

És interessant veure com el cost de protecció dels païssos (cds -credit default swap- a 5 anys) ha augmentat en el dia d'avui de manera pronunciada, el que reflexa un augment de risc en la inversió en els seus bons de l'estat.

- Espanya: +10 punts bàsics (pb)

- Itàlia: +8 pb

- Portugal: +16pb

- Irlanda: +22pb

- Grécia: +34pb

En la següent gràfica es pot veure com ha augmentat el cost de protecció de Grécia que s'ha incrementat en els darrers dies a causa de la notícia de la rebaixa de rating.

El deute públic serà insostenible

D'acord amb un informe del banc francès Societé Generale, el Deute Públic és molt elevat (amb un volum global de >45.000 Bilions de Dòlars) i encara que s'agoti el marge fiscal i no s'incrementi la despesa serà insostenible a llarg termini.

Mantenen que en els proper 2 anys, el Deute Públic en % del PIB serà de:

- 105% en el Regne Unit
- 125% en EEUU i Zona Euro
- 270% en Japó

Les reformes econòmiques poden ajudar a reduir aquest rati de Deute/PIB. Principalment 4:

- Increment d'impostos però, en aquest cas el "timing" és la clau. Si es fa massa aviat podria perjudicar la recuperació econòmia i massa tard podria no arribar-se a temps.
- Devaluar la moneda tot i que acceleraria la inflació.
- Reducció de les despeses amb un cost social i polític elevat ja que afectaria als guanys obtinguts per l'Estat del Benestar com salut, pensions, atur, etc i també als empleats públics per exemple.
- Privatitzar algunes empreses que quedin dels sectors de telecomonicacions, línies aèries o empreses energètiques en mans de capital públic.

Tot això per evitar un default del deute de govern. És possible? en el passat la majoria de grans economies han fet default (fallida) en algun moment de la història. Korea del Nord en el 1987, Rússia en el 1998, Argentina al 2002... i Espanya fins a 13 vegades a mitjans del segle passat va deixar de pagar els cupons o el principal del bono del govern.

Passat, present i futur pessimista de la Borsa

Història:

A les darreres grans crisis financeres del 1907 i del 1929, així com la crisi del petroli dels 1970’s després d’una caiguda molt pronunciada de la borsa (en aquest cas de l’índex Dow Jones) va venir una recuperació de més del 50%. En el 1907 i 1970 van seguir les pujades, en el cas del 1929, la caiguda de la borsa va ser molt més profunda. Ara estem en un moment en que s’ha recuperat prop d’un 70% des de mínims del mes de març.

Situació actual:

Per tant estem en un moment clau, els mercats no podem dir que estiguin barats després de la pujada esmentada del 70% en 9 mesos i acompanyat d'una pujada potser excesiva d'altres mercats com el de deute públic, commodities i mercats emergents. Però, centrats en la borsa, podem explicar que la pujada de la borsa es deu principalment a tres factors:

a) els ajuts governamentals (fiscals, ajuts a sectors com automoció, electrodomèstics, etc que ha ajudat a augmentar el consum),

b) el nivell dels tipus d’interès extraordinàriament baixos que mantenen els bancs centrals i,

c) la gran injecció de liquidesa que els bancs centrals están proporcionant.

Futur:

Que passarà quan es comencin a retirar els plans d’estímul econòmic o quan comencin a pujar els tipus d’interès per fer front a una possible inflació? Aquest és el tema i sí, es pot dir que les perspectives de beneficis hauran de donar el relleu i els analistes apunten a un creixement de dos dígits en els propers anys però compte, perquè el càlcul es fa sobre els beneficis menors que han obtingut les empreses en el darrer any i si posem com a base els beneficis obtinguts fa 2-3 anys, aquest augment no seria tant óbviament.

I el tema de beneficis de les empreses ens porta a preguntar-nos si seran sostenibles en l'entorn actual. Els consumidors més endeutats i amb menys sensació de riqueza (caiguda de la valoració dels actius –per exemple, immobiliari-) consumiran més?, els empresaris en un moment d’incertesa econòmica invertiran més en maquinària o en obertura de nous mercats? i si els sistema financer centrat actualmente en el control de riscos i de millora de l'estructura de capital donaran més préstecs?

El pib del japó creix un 4,8%

El pib interanual del Japó ha crescut en el tercer trimestre un 4,8%. Aquesta dada consolida la recuperació econòmica ja que es tracta del segon trimestre amb creixement i després de gairebé un any presentant un creixement negatiu. Els economistes havien previst un alça del 2,9%, per tant la dada ha resultat una sorpresa molt possitiva.

L'alça del PIB es deguda principalment a l'increment de la demanda interna gràcies a les ajudes del Govern per comprar cotxes i electrodomèstics més eficients des del punt de vista energètic.

En definitiva aquesta ràpida expansió -l'increment trimestral més elevat en els darrers 24 mesos- hauria de donar un impuls en la recuperació econòmica global. A més el Primer Ministre del Japó Naoto Kan ha manifestat que mantindrien els plans d'estímul monetari i fiscal com fins ara.

la fed manté elts tipus d'interés

Avui s'ha anunciat que la Reserva Federal d'EEUU ha mantingut els tipus en els nivells més baixos del 0,25% i que els pensa mantenir durant un període llarg de temps. Aquest tipus es manté des de el 16 de desembre passat, per tant aviat farà un any.

L'argumentació és que volen ajudar a consolidar la recuperació econòmica, que les expectatives d'inflació són estables i demostra la preocupació pel mercat laboral.

Rebot del PIB a EEUU

El PIB d'EEUU del tercer trimestre de l'any ha presentat un creixement trimestral anualitzat del 3,5%, tres décimes per sobre del previst i mostran una acceleració en relació a l'anterior dada del -0,7%. En termes anuals encara està en negatiu però atura de forma important la caiguda.

El consum (que representa 2/3 del PIB) va augmentar un 3,4%, gràcies als ajuts fiscals (compra mobiliari i electrodomèstics) i a les ajudes per l'adquisició de vehicles (cash for clunkers).

Noruega eleva el tipus d'interès

Avui el banc central de Noruega ha incrementat el seu tipus d'interès central en 0.25%. Els arguments en el seu cas: un tasa d'atur baixa i per controlar un possible repunt de la inflació. Segurament la pujada de tipus és el que seguiran en un temps més breu o més llarg els diferents bancs centrals, el que significaria la fi dels tipus històricament baixos.

Notícies dolentes pel sector financer

A EEUU avui s'ha parlat de dos importants rumors, per una banda que el Govern d'aquell país podria eliminar el crèdit impositiu pels compradors de vivendes i per altra banda que el banc Bank of America hauria d'ampliar capital i vendre més accions per poder retornar l'ajuda del Govern.

Com veieu en el gràfic això ha provocat la caiguda de la Borsa de forma immediata i de manera profunda.

Borsa: 2003 vs 2009

Com en el joc... a veure si trobeu les 10 diferències!. Els dos gràfics representen l'evolució de l'índex de borsa Dow Jones però en dos temps diferents: a l'any 2003 i a l'any 2009 (fins al 6 d'octubre).

Curiosament semblen sincronitzats, el valor mínim es va produir el 12 de març en el cas de l'any 2003 i en el 2009 el 6 de març. Per tant una diferència de 6 anys i 6 dies. I el valor més elevat en el 2003 es va produir el 19 de setembre versus el 23 de setembre d'enguany. Per tant en aquest cas 6 anys i 4 dies. Que va passar després? A l'any 2003 després del màxim anual del 19 de setembre es va produir una correcció d'aprop del 5% en les següents dues setmanes. Fins aquí la història, la pregunta és si ara també es produirà aquesta correcció. És clar que la resposta no la tinc (d'aquí 15 dies sí que podrem comprovar si aquesta "sincronització" continua).

FMI: recuperació + ràpida de l'esperat

El Fons Monetari Internacional ha elevat les seves previsions pel creixement global de per al proper any a causa sobretot dels mes de 2 Trilions de dòlars en ajudes dels Governs i l’augment de la demanda a Àsia.

Concretament preveuen que l’economia global s’expandirà un 3.1% a l’any 2010 (la previsió del mes de juliol s’elevava a +2.5%). Els països que més creixeran és Xina amb un 9% i Índia amb un 6.4%. I en les principals zones econòmiques s’espera que Japó creixi en un 1.7%, EEUU un 1.5% i la Zona Euro un 0.3%.

Nou màxim anual de l'Ibex

Les notícies de moviments corporatius han permés a l'índex de borsa Íbex 35 assolir un nou màxim anual fins aprop de l'11.900 (+29,31% a l'any).

Concretament les notícies d'adquisicions empresarials han vingut de l'altre cantó de l'Atlàntic. Així l'empresa farmacèutica Abbot ha comprat la belga Solvay, Johnson & Johnson ha comprat el 18% de la biotecnològica holancesa Crucell per desenvolupar una vacuna contra la grip A i per últim en el sector tecnològic, l'empresa Xerox ha tancat la compra d'Affiliated Computer Services.

Pujada d'impostos, és que ha acabat la crisi?

En la presentació dels Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2010, el Govern Espanyol va anunciar un increment d'impostos amb l'objectiu d'ingressar 11.000 milions d'Euros addicionals mitjançant l'increment dels impostos de l'IVA, IRPF i sobre les rendes del capital. En definitiva la idea és aturar el dèficit i endeutament de l'Estat (veure post del dia 22-09-09, especialment el discurs de Cicerón). També obtenir ingressos per fer front a prestacions com la de l'atur. Deixeu-me dir que el millor és fomentar l'ocupament que evitaria incrementar el volum de prestacions i l'augment d'impostos no sembla que ajudi en aquest sentit.

Inicialment, dos reflexions a nivell global: per una banda els dubtes que genera que aquestes mesures puguin cobrir completament el dèficit públic, i per un altre que puguin provocar un allargament del temps de recessió econòmica. I en particular:

- IVA: aquest impost és universal, afecta a tothom i sobretot a aquells que tenen menys renda disponible ja que consumiran menys i sembla incompatible amb la creació d'ocupament ja que les empreses el que estan és fent un esforç per reduir el preu i provocar un augment del consum i el que fa el Govern de l'Estat és precissament provocar un augment del preu final.

Sembla que per reactivar el consum el que tocaria és baixar el tipus de l'iva encara que sigui temporalment. Ara que si ho pensem és genial ja que es pujarà el tipus a partir del juliol de l'any vinent, potser així s'incrementarà el consum abans d'aquesta pujada del tipus Però, que passarà si en el mes de juliol del 2010 encara no hem superat l'actual recessió econòmica?

L'argument de que el tipus de l'IVA està per sota de la mitja europea és cert però, també ho és que no tenim el mateix poder adquisitiu, no?

- IRPF: els famosos 400 Euros era una promesa electoral del 2008 i bé, ja coneixem el nivell d'acompliment de les promeses d'en Zapatero (Estatut, Finançament, etc).

- Impost del capital: el nou % del 19% ó 21% per a més de 6.000 euros, s'apropa a les rendes del treballador (tipus marginal mínim del 24%). Aquí estaríem per sobre de la mitja europea però, el que més ens hauria de preocupar és que hem de potenciar l'estalvi , que és important per finançar la nostra economia i per això és important mantenir una certa estabilitat fiscal, cosa que no ha passat en els darrers anys.

Royal Bank of Scotland

Avui, el Governador del Banc d'anglaterra MERVYN KING ha reconegut que el 6 d'octubrede l'any 2008, 2 bancs britànics van estar a punt de fer fallida donat que no van ser capaços d'obtenir suficient liquidesa durant unes hores per arribar a final d'aquell dia.

Un d'aquests bancs era el Royal Bank of Scotland on 2 dies més tard, el 8 d'octubre de 2008 va injectar 82.000 Milions d'Euros per evitar el seu colapse, convertin-se així, el Govern Britànic en el seu accionista principal.

Des de mínims de l'any l'acció ha multiplicat per 4 el seu valor, bona inversió doncs... o millor dit inversió necessària per tal d'evitar un cas Lehman Brothers a UK.

Ja ho deia Cicerón a l'any 55 AC (sobre l'endeutament dels països)

Com ja hem comentat en algun post, els diferents Governs van projectar un gran augment de la despesa pública per fer front a la crisi. Això ha provocat que s'emetin grans quantitats de bonos de l'Estat per finançar-se. Per exemple ahir, l'Estat Espanyol va emetre 4.500 milions d'euros en un bono amb venciment 30/07/41 i pagant un cupó anual del 4,7%.

El que passa és que a causa del dèficit creixent de l'Estat Espanyol, aquest cop li ha costat fins a 0,04% més a pagar als inversors. Això vol dir, en xifres absolutes un cost addicional d' 1.800.000 EUR cada any fins el 2041.

Per tant, això té un cost molt directe i és per això que es pensa en recórrer a l'augment dels impostos per fer front a aquest dèficit... Però, en aquests moments un augment d'impostos pot afectar a la recuperació econòmica com és obvi.

Mireu aquest gràfic que correspon a l'evolució del Deute d'EEUU / PIB i com ha anat augmentant en els darrers mesos, crec que ajudarà a veure de manera molt clara quin és el problema.

I és que ja ho deia Cicerón en un discurs a Roma a l'any 55 AC:

“El presupuesto debe ser equilibrado, el Tesoro debe ser reaprovisionado, la deuda pública debe ser disminuida, la arrogancia de los funcionarios públicos debe ser moderada y controlada, y la asistencia a los países foráneos debe ser cercenada para que Roma no vaya a la bancarrota. La gente debe aprender nuevamente a trabajar, en lugar de vivir acosta de la asistencia del Estado.”

Efectes del H1N1 sobre els productors de la vacuna.

Si fem cas a un informe de Prudential Financial Securities, els productors de la vacuna contra el virus H1N1 podrien començar a perdre el que han guanyat darrerament si finalment s’aconsegueix controlar en bona part el contagi d’aquest nou virus.

En el gràfic podem veure com algunes d’aquestes companyies han més que doblat el seu valor en els darrers 3 mesos. Observeu la comparació entre l’índex Bloomberg World Health Care- Products i companyies productores d’aquesta vacuna com Novavax –empresa d’EEUU que ha arribat a un acord amb Espanya per facilitar tecnologia a Rovi Pharmaceuticals (basada a Madrid) i Sinovac –empresa amb permís pel govern xinés per la producció d’aquesta vacuna-.

l'euribor 3 mesos: -4,6% en menys d'1 any

L'euribor a 3 mesos es troba actualment en el nivell de 0,781% i continua marcant mínims dia a dia. Penseu que fa només 11 mesos, el 9/10/08 es situava en el 5,393%, això vol dir que s'han reduit un 4,6% en menys d'un any.

En la gràfica es pot observar l'evolució de l'estructura temporal de tipus d'interès des del 31 de desembre de 2008 fins avui. La línia blanca correspon a 31/12/08 i la blava a la d'avui. En aquest període els tipus a curt termini, fins a 1 any s'han reduit gairebé un 2% mentre a llarg termini s'han mantingut o inclús pujat una mica.

El dólar i els astres

El dólar cau al nivell més baix de l'any 2009 afectat per importants compres d'or realitzades per Txina que han estat pagades amb dólars i per les cada cop més veus -entre elles Rússia i Txina- que suggereixen la creació d'una nova moneda reserva en substitució d'aquesta moneda que tradicionalment ha exercit aquest privilegi.

I a tot això, el proper 15 de setembre els astres no ens acompanyen, aquest dia Saturn i Urà estaran en el màxim d'oposició. Vaja, el més semblant a que el "món s'acaba"... :-)

Cadbury

Els moviments corporatius animen a les borses, avui s'ha conegut que Kraft, la segona companyia d'alimentació mundial ha realitzat una oferta de compra per Cadbury (que comercialitza marques com Trident, Huesitos Balls, etc).

La valoració de Kraft de la companyia s'eleva a 10.2 Bilions de Lliures esterlines front l'actual capitalització de 7.76 Bilions de Lliures. Això ha fet que la cotització augmentés al voltant d'un 40%. (també s'espera que altres competidors com Nestlé, etc. facin alguna contraoferta que elevi aquesta inicial tot i que Nestlé ja ha anunciat que no estava interessada).

La direcció de Cadbury no està d'acord amb el preu anunciat per Kraft i espera que el millori. En la gràfica es pot veure aquest augment de cotització espectacular d'avui a causa d'aquesta notícia corporativa.

l'economia d'EEUU en expansió

Avui s'ha publicat un índex de confiança a EEUU que es coneix com a ISM. La periodicitat és mensual i per primera vegada en 18 mesos s'ha situat per sobre de 50. Concretament 52,9. La frontera de 50 és important donat que una xifra >50 indicaria que l'economia està en expansió.

En aquest cas el que ha afectat de manera possitiva són les variables de producció, increment de comandes i de les exportacions.

La versió optimista de la dada és que podriem estar al final de la pitjor recessió des del 1930.

borses, compte amb el PER

El PER (Price-Earning Ratio) és el resultat del cocient entre el preu/benefici per acció. És un indicador molt utilitzat i ens vol mostrar si la Borsa està barata o cara. Simplificant, quan més elevat sigui el PER d'una acció -és a dir, que el preu de l'acció que està en el numerador s'està incrementat més que el benefici, xifra que posem en el denominador- direm que en aquest cas, l'acció estaria cara i al contrari si els beneficis estan pujant i en canvi el preu de l'acció no ho fa en la mateixa proporció, el PER disminuirà i entendrem que l'acció està barata. Óbviament el preu de l'acció no dependrà únicament d'aquest rati però, és una variable més a tenir en consideració.

En el gràfic tenim el PER de l'índex S&P 500 (l'índex borsari d'EEUU), que darrerament ha pujat molt. Els preus de les accions han pujat més -un 40% en els darrers 6 mesos- que els beneficis de les empreses. Vol dir que la borsa està cara? En tot cas a nivells del 2004 i bastant per sobre de quan va tenir lloc la caiguda de Lehman Brothers.

Per altra banda, Mickey & Hanna Montana compren Spider-Man & Iron Man :-) és a dir, Disney ha arribat a un acord per 4.000 Milions de dólars per adquirir Marvel Entertainment -propietari dels personatges de cómic més coneguts: Spider-Man, Iron Man, Capità Amèrica, Hulk, etc. Marvel puja en aquest moment més d'un 25% sobre el tancament del darrer dia.

Es recupera el mercat immobiliari?

Avui s'ha publicat a EEUU l'estadística de compra de vivendes noves i ha pujat en el mes de juny aproximadament un 11%. És l'increment més elevat en 8 anys. Aquesta dada podria evidenciar que la recessió del mercat immobiliari s'estaria estabilitzant.

Recordem que l'evolució del mercat immobiliari va ser una de les variables que va iniciar l'actual crisi econòmica que estem patint.

Primers resultats empresarials & CIT

Més de 2/3 parts de les Companyies d’EEUU que han presentat resultats han estat millor dels esperats pels analistes. A continuació podeu veure una taula amb les principals d'aquesta setmana:

Especial atenció ens ha de merèixer el sector financer que no oblidem va ser el que va impulsar la millora espectacular de les Borses a partir del mes de març.

En aquest sentit però pel cantó més negatiu, la financera CIT es troba en el límit d’haver de presentar fallida. Ja vam comentar en un post anterior -14/07/09- que la FED i el Govern d’EEUU no pensaven en oferir-li ajudes addicionals i ara, els seus directius estan buscant finançament per valor d’uns 2.000 - 3.000 milions de dòlars per evitar la fallida i la posterior protecció del famós chapter 11 d’EEUU per tal d’exercir un control judicial. Es comenta que una de les alternatives es vendre la seva divisió de factoring a JP Morgan... ó inclús hi ha el rumor que pugui ser comprada. Veurem!

En la gràfica següent, l’evolució del preu de les accions de CIT on es pot observar com ahir va caure un 75%!

Intel

Avui en el "Chart of the day", ens ensenyen aquest gràfic que indica el comportament de les accions d'Intel el dia després de presentar resultats, quan aquests han superat a les previsions. Per exemple, el desembre del 2008, els beneficis per acció van ser de 1.12 dòlars, un +5.26% sobre la millor estimació que va ser de 1.064 i el preu de les accions al dia següent va caure >7%.

Ahir Inter va presentar un benefici trimestral de 0.18 vs l'estimat de 0.18 (+114.3%) però, avui el preu ha pujat un 7% al contrari, afortunadament pels inversors, del comportament que ens mostra aquest interessant gràfic.

Avui: Indicadors a Europa. Resultats i CIT a EEUU

A Europa avui s'han conegut dues importants dades, per una banda el ZEW (índex de confiança alemany) que ha caigut per primera vegada des de l'octubre de 2008 i per l'altra les dades de producció industrial que tot i que en el darrer mes han millorat un +0.5% en relació a fa un any continua amb un -17% (vs -20.5% del mes anterior)

A EEUU, CIT (Too Big to Fail?): a lts funcionaris del Govern d'EEUU estan estudiant la possibilitat d'ajudar al banc CIT que ha de fer front a un venciment de deute d'aproximadament 1 bilió de dòlars i darrerament ha presentat pèrdues importants. L'opció que més agrada a CIT és accedir al programa FDIC (Federal Diposit Insurance Corp.), que li permetria emetre deute avalat, millorar la seva posició en cash i evitar la fallida del banc.

En la presentació de resultats destaquen els de Goldman Sachs amb 4,93 usd/acció vs els 3,65 estimats i Johnson&Johnson amb 1,5 usd/acció vs 1,12 estimats pels analistes.

S’inicia la temporada de presentació de resultats

Els ulls dels inversors es fixen aquests dies en la presentació de resultats de les companyies. I semblen optimistes ja que les borses estan pujant amb força novament (l’Eurostoxx al tancament ha recuperat >2%). Els resultats de les companyies aniran confirmant o no si hi ha hagut una millora econòmica durant el 2on trimestre.

A EEUU avui, ho farà quan tanqui el mercat el banc Goldman Sachs. No oblidem que els bancs d’EEUU van liderar la recuperació de les borses en el mes de març i per això totes les mirades estan en l’anunci de beneficis que pugui donar.

De moment els analistes preveuen que en el cas de Goldman Sachs, els beneficis superin els 2.000M de dòlars i la famosa analista financera Meredith A. Whitney ha posat a la companyia amb l’objectiu de compra.

FMI confirma la recuperació global al 2010

Els Fons Monetari Internacional ha revisat a l'alça les seves previsions de creixement econòmic global per a l'any 2010 des d'un +1,9% anunciat al mes d'abril fins uin +2,5% presentat avui. En canvi preveuen que la contracció econòmica d'enguany sigui d'un -1,4% (vs el -1,3% del mes d'abril).

Situen en un millor lloc a les economies emergents (inclòs Txina). Europa seguiria en el camí de la recuperació a EEUU (-2,6% al 2009 i +0,8% al 2010) i Japó.

El pronòstic per a Espanya és de -4% de contracció del PIB (a l'abril presentaven unes dades del -3%) i del -0,8% al 2010. Per tant, l'esperada recuperació no arribaria com a mínim fins a l'any 2011.

LEAR inicia el procès de suspensió de pagaments

Lear, l'empresa fabricant de components del sector auto, basada en Michigan (EEUU) amb més de 80.000 treballadors en 38 països i que l'any 2008 estava en el número 157 del ranking de Fortune 500 ha presentat avui el procés de suspensión de pagaments (chapter 11) que afectarà a EEUU i Canadà.

Sembla que ha arribat a un acord amb la majoria de creditors per reestructurar el seu deute, en aquest cas sota protecció judicial.

Això i la preocupació dels inversors davant la temporada de presentació de resultats de les empreses i l'informe Gartner que avisa d'un descens de les inversions de les empreses en tecnologia ha fet que avui la borsa hagi baixat de manera pronunciada.

Recollida de beneficis després d'una pujada del 40% ó incertesa sobre la veritable recuperació econòmica?

comparació dades ocupació de diferents recessions econòmiques

En el post d’ahir comentava les dades del Departament de Treball dels EEUU sobre l’evolució de l’ocupació i com de manera directa afecta a l’evolució de la Borsa.

En el “Chart of the Day” d’avui es comparen les pèrdues de llocs de treball en l’actual recessió econòmica (línia vermella), la de la darrera recessió (línia groga) i la mitja des del 1954 al 2006 (blava).

Així es pot observar que la millora en relació als llocs de treball haurien d’haver començat fa 2-3 mesos.

Avui, dades d'ocupació a EEUU i tipus a Zona Euro

Noves dades d'ocupació als EEUU

Destrucció neta de 467.000 llocs de treball a EEUU en el mes de juny (3.38 Milions en el primer semestre de l'any). Amb aquesta dada, la tasa d'atur es situa en el 9.5%, la més elevada des de 1983. El mercat ha reaccionat amb compres de Deute Públic i vendes de borsa.

El Banc Central Europeu manté els tipus d'interès en l'1%.

A la roda de premsa posterior, el President del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet ha manifestat que no hi ha plans immediats per rebaixar els tipus d'interès i que considera apropiat l'actual nivell. També espera que l'economia de la zona Euro comenci a recuperar-se a mitjans del 2010.

Borses: el millor trimestre des del 1998

Les borses avui han retrocedit a causa de la dada de confiança del consumidor a EEUU que ha retrocedit quan s'esperava un repunt. Tot i això els índex de renda variable en general com l'S&P 500 i l'Ibex han obtingut el millor trimestre des de l'any 1998.

L'Ibex s'ha revaloritzat >25% en els darrers tres mesos. En la gràfica, cada barra representa un mes.

Nou Informe sobre la Reforma de la Seguretat Social

La fundació de les Caixes d?Estalvis (FUNCAS) ha presentat un nou informe titulat ?La Reforma de la Seguridad Social? inclòs en el seu butlletí econòmic bimensual (maig-juny).

En ell, proposen varies mesures per tal de garantir la sostenibilitat del sistema a llarg termini:

a) En relació a l?actual finançament mitjançant cotitzacions socials. En l?estudi s?indica que les nostres cotitzacions són relativament més elevades: un 35.1% dels ingressos públics front un 30.9% del total d?aquests ingressos de l?Europa dels 15. A més això té un cost que consideren excessiu sobre les despeses de les empreses ja que fa que no siguem competitius i dificulten l?ocupament. En l?informe proposen augmentar l?IVA per compensar un descens de les cotitzacions.

b) La forma de còmput del període de cotització. Pensen que el millor seria computar les cotitzacions satisfetes durant tota la vida laboral però, podria discriminar a aquells que per exemple han estat en un període de desocupació temporal. La proposta seria elevar-ho a 20-25 anys des dels 15 anys actuals.

c) Elevar l?edat legal de jubilació fins els 70 anys des del 65 actuals. L?argument és que l?esperança de vida a l?any 1975 era de 73 anys i actualment s?eleva a 82. Això implica que el període en que es cobra la prestació de jubilació s?allarga 9 anys i l?expectativa és que augmenti encara més. Un segon argument per elevar l?edat de jubilació és que segons els anàlisis demogràfics del Institut Nacional d?Estadística, a l?any 2010 la persones entre 18 i 65 anys s?elevaria al 65% i el percentatge de població potencialment pensionista al 16%. Aquests % al 2050 serien del 54% i 30% respectivament.

d) Fomentar els plans privats de pensions individuals i col.lectius mitjançant millores fiscals. Fins ara s?ha limitat a un diferiment de l?impost i no a una exempció complerta.

L'OCDE revisa a l'alça el creixement econòmic.

La darrera edició de l’economic outlook elaborat per l’OCDE, projecta per primera vegada en 2 anys una revisió del creixement econòmic a l’alça, de manera més clara pel que fa als països emergents i a EEUU en el 2009 i a la totalitat de zones econòmiques per a l’any 2010. (En el mapa anterior, +marró=+creixement; +blau=-creixement. A l'esquerra el 2009 i a la dreta l'any 2010)

El secretari general d’aquesta Institució, Angel Gorría, ha destacat que això ha estat possible gràcies a les mesures adoptades per estimular l’economia.

A la zona Euro, l’evolució del PIB dependrà de cada país en funció de l’estat del seu sistema financer, de la salut del sector immobiliari, si hi ha caiguda de les exportacions i si s’incrementa l’atur (per com pot afectar a la despesa dels consumidors).

L'informe complert el podeu trobar a:

http://www.oecd.org/document/41/0,3343,en_2649_34109_43123241_1_1_1_37443,00.html

El risc d'Espanya està augmentant!

Podem veure com el cost de protecció dels bonos del Govern espanyol està augmentat darrerament així com el diferencial entre el bono del govern alemany i espanyol. El següent gràfic ens mostra l'evolució del diferencial entre el cost de protecció del bono alemany i l'espanyol (aquest costa gairebé 60pb més)

L'explicació la trobem en les estadístiques macroeconòmiques, l'augment de despesa de l'Estat, la rigidesa del mercat laboral, l'evolució de la morositat i la incertesa de com afectarà en el sistema financer. A més pel que fa a aquest sector encara no es coneixen les línies d'actuació que seguirà el FROB -Fondo de Reestructuración y Ordenación Bancaria-.

Avui ens centrarem en el tema del mercat laboral. En la seva intervenció aquesta setmana a Madrid, el Governador del Banc Central Europeu, Trichet va afirmar que era necessari reformar el mercat laboral a Espanya amb una clara referència al cost d'acomiadament. També darrerament s'ha publicat l'enquesta Manpower Employ Global Survey que reflecteix que Espanya és un dels països on es destrueix més ocupament (conjuntament amb Irlanda i Nueva Zelanda).

En aquesta taula es pot observar com països amb un pib negatiu més gran no tenen una tasa d'atur tan elevada com Espanya. Clarament tenim un problema.

Enquesta a 2.100 Organitzacions

Durant la segona quinzena de maig, la Consultora especialitzada en Recursos Humans, W.M.Mercer va realitzar una enquesta a més de 2.100 Organitzacions de 90 països diferents. Els principals resultats:

- El 82% creuen que es reduirà el negoci i els beneficis empresarials a l'any 2009 en relació al 2008.
- El 58% de les organitzacions tenen algun pla per retallar els llocs de treball.
- El 73% de les empreses han congelat el salari com a mínim a algun col.lectiu.
- El 50% dels treballadors creuen que pot perillar el seu lloc de treball.

Més informació en el següent link:

http://www.mercer.com/attachment.dyn?idContent=1350040&filePath=/attachments/English/LTUT2009ExecSummary.pdf

http://www.mercer.com/ltutsurvey

Deflació a EEUU

Augmenta el risc de deflació a EEUU. El cost de la vida a EEUU ha caigut un 1,3% en els darrers 12m. La pitjor dada en 60 anys. El risc de la deflació és que bàsicament el consumidor s'espera a realizar les seves compres perquè pensa precissament que els preus baixaran.

Això és fatal per l'economia donat que s'entra en la següent espiral:

Menor despeses de les famílies => Menor producció de les empreses => Reducció de llocs de treball => i tornem a reduir la despesa i segueix la roda... això fa que la crisi sigui més profunda.

Moody's rebaixa el rating a 25 bancs espanyols

L'Agència de qualificació creditícia Moody's ha rebaixat el rating a 25 bancs espanyols. 1 nivell a 18 d'elles i 2 nivells a les 7 restants.

Moody's destaca el deteriorament de la qualitat dels actius a causa de la pressió negativa que exerceixen les principals dades macroeconòmiques (en el 1er trimestres -3% PIB i desocupament a 17,4%) i per l'evolució negativa de la tasa de morositat (dades del total sistema financer):

- Desembre 2007: 0,9%
- Desembre 2008: 3,7%
- Dades actuals: 4,27%

A més, pensen que les provisions anticícliques que han realitzat les entitats espanyoles a proposta del Banc d'Espanya i la millora de solvència -emissions quotes participatives, venda d'actius...- poden no ser suficients i acabaran utilitzant els beneficis futurs per fer front a la morositat.

A tot això, el Govern Espanyol a punt de presentar el FROB (Fondo de Reestructuración y Ordenación Bancaria) que implicarà la compra de quotes participatives (similars a les accions dels bancs cotitzats) a les Caixes d'Estalvi que necessitin capital i en cas d'intervenció del Banc d'Espanya, aquest podrà promoure fusions de Caixes de diferents Comunitats Autònomes sense que aquestes puguin oposar-se com fins ara podien fer.

La producció industrial no és un brot verd

Com podem veure en el gràfic, les dades de producció industrial a la zona euro en relació a l'any anterior ens mostren una caiguda del -21,6%, superant a les dades dels analistes que havien previst una caiguda del -19,8%. Es veu clarament com la recessió econòmica afecta a la demanda de productes.

A Espanya, el Govern ha presentat les noves dades macroeconòmiques, les principals que el PIB caurà un -3,6% aquest any i un -0,3% en el 2010. L'atur arribaria al 19%... prop de 5 milions d'aturats!

Un brot verd avui? petit això sí... les dades de confiança de consumidor a EEUU publicades per la Universitat de Michigan que augmenten fins 69 des de l'anterior xifra de 68,7. Sobretot basat en perspectives de millora de la situació actual pel que fa al consum i a trobar feina. Tot i així, la felicitat no és complerta perquè a la mateixa enquesta, es recullen les expectatives de futur i aquestes s'ha reduit des del 69,4 anterior fins al 65,4.

Els tipus a 10 anys al 4% a EEUU

La rendibilitat del T-Note (bono Tressor EEUU) a 10y ha arribat al 4% per primera vegada des de l'octubre de 2008. Les causes bàsicament dues:




1) la caiguda del dòlar


2) el déficit fiscal que s'ha multiplicat per 4 i que fa que el risc d'augment de la inflació s'elevi i per tant s'incrementin els tipus d'interès per tal de mirar de controlar-la.


Durant l'any 2009, en preu (si pujen els t.i., el preu del bono cau) ha caigut aprop d'un 7%, la més gran caiguda des de l'any 1978.

Atenció a Bankinter

Avui Bankinter ha pujat gairebé un 9% (l'índex Ibex ha pujat un 1,08%) per compres liderades per Santander i Credit Suisse First Boston.

Possibles motius:

Interès de Credit Agricole en agumentar la seva participació des del 23 al 30% i podria haver utilitzat a les anteriors entitats com a brokers

La bona salut del banc que segons els analistes està en una bona situació per afrontar la present crisi amb una tasa de morositat baixa i poca exposició al crédit a promotors.

Que el Hedge Fund Highside Capital hagi estat desfent la posició baixista que té implementada a la seva cartera (segons la cnmv a 3 de juny tenia una posició de 2,1 milions títols venuts) i ara els estaria recomprant

L'evolució del preu del petroli

La baixada del preu del petroli des de mitjans de 2008 ha estat històrica amb una caiguda per sobre dels 90 dòlars/barril. Ara, des de fa 4 mesos, ha pujat al voltant de 30 dòlars/barril. Amb aquesta pujada, també assistim a un récord i és que el petroli costa gairebé 18 vegades el preu del gas, el que representa el major gap des del 1992 -quan amb la caiguda del comunisme, Rússisa va tancar el canal d'accés al gas-.


Goldman Sachs va anunciar fa unes dues setmanes que el preu del petroli a finals d'any arribaria a 85 dòlars/barril i avui JP Morgan ha presentat un estudi on situava el preu al voltant de 65 dòlars/barril de mitja a finals d'any.-actualment el preu es situa en 68,69).

Dos factors principalment expliquen l'alça de preus, per una banda un increment de la demanda esperada gràcies a la recuperació de l'economia -sobretot a Àsia amb un 40% de la demanda global- i que s'està utilitzant com a cobertura de la inflació.

El BCE manté els t.i. en l'1%

El Banc Central Europeu ha decidit mantenir invariable el seu tipus de referència a l’1% i també que ha indicat que, de moment, no veuen necessàries més baixades de tipus. D’aquesta manera finalitzaria la baixada de tipus iniciada el 3 de juliol de 2008 quan estaven situats en el 4.25%.

En la roda de premsa posterior, el Governador Trichet ha llençat aquests missatges:

- El PIB continuarà a la baixa en el segon trimestre tot i que a un ritme de caiguda inferior i que no veurem un creixement positiu fins a mitjans de l’any 2010.


- No veu risc d’inflació a curt termini.


- La confiança pot millorar de forma ràpida ja que les mesures adoptades pels diferents Governs s’estan començant a notar.


- Veu senyals de millorar en el finançament de particulars i empreses.


- Començaran les compres de títols de covered bonds -cèdules hipotecàries- a partir del mes de juliol, un total de 60.000 milions d’euros.

recollida de beneficis a la Borsa

Avui Ben Bernanke, President de la FED, ha pronosticat en la seva comparecència davant la Cambra de Representats que el final de la recessió serà a finals de l'any 2009, tot i que ha reconegut que EEUU ha sofert una gran contracció econòmica, que el mercat laboral encara trigarà a millorar i que és necessari buscar un equilibri fiscal a llarg termini -reduir per tant el dèficit d'EEUU- amb la finalitat que no es deteriorin ni la confiança dels consumidors, ni les perspectives econòmiques a llarg termini.

Tot i aquest missatge optimista, la publicació de dades macro d'avui han estat dolentes:

-PIB en la Zona Euro on la dada anualitzada del 1er trimestre de l'any ens sitúa en -4,8% de creixement, i ja van 4 trimestres amb dades negatives.

- A EEUU, s'han disminuit 532.000 llocs de treball, les comandes de fàbrica han pujat un 0,7%, per sota de la dada prevista pels analistes de +0,9% i l'ISM a un nivell de 44 vs el 45 esperat.

Aquesta vegada les dades macro han pesat més que el comentari optimista de Bernanke i els inversors han optat per recollir beneficis.

Per acabar podeu veure el rati Bull/Bear, això és el % d'alcistes entre el % de baixistes i aquest rati actualment és de 1,8 (quasi el dobre d'alcistes, doncs)

recollida de beneficis a la bofsa

USD: No moneda refugi. No moneda reserva?

Per què el dòlar es troba sota pressió (en relació a l'euro, en el que portem d'any s'ha depreciat gairebé un 3% i des de principis de març un 15%)?

1) Els actius de risc estan més buscats: les borses augmenten el seu valor, la renda fixa privada (crèdit) també, donat que els diferencials es van estretant (això, és que els inversors cada vegada estan més disposats a comprar un títol de renda fixa privada sense exigir un diferencial sobre l?actiu lliure de risc tant elevat i per tant el preu de l?actiu augmenta). Això fa que el dòlar que tradicionalment se?ns presenta com a moneda refugi no estigui actuant com a tal.

2) En les darreres setmanes ha sorgit el rumor que EEUU podria perdre el seu rating (qualificació creditícia) de AAA -la major possible-.

3) Tot el volum de despesa que l'Administració d'EEUU té previst realitzar i notícies corporatives com la de General Motors.

4) Avui s'ha conegut que Rússia està intentant impulsar una nova moneda supranacional conjuntament amb altres països emergents com Brasil, India i Txina que exerceixi com a moneda de reserva.

5) La correlació entre el dòlar i el petroli darrerament no s'està produint com es pot veure a la següent gràfica:

Tot això fa que el dòlar no estigui passant pel seu millor moment però, tant la renda variable com els bons poden donar sorpreses i donar suport al dòlar que tornaria a actuar com a moneda refugi.