Política Monetària amb tipus al 0%?

Bernanke i altres membres del Consell de la Reserva Federal han manifestat que encara tenen mecanismes per gestionar la política monetària (QE 2.0, veure post del dia 17 d'octubre).

L'únic dubte és l'agressivitat de la mesura, és a dir, volum previst de compra de deute i quin tipus de bonos es pensen anar recomprant entre d'altres. Amb els mecanismes de Quantitative Easing, es tracta "d'imprimir bitllets" per fal que hagin més diners en circulació i evidentment és un mecanisme que a la llarga hauria de fer augmentar la inflació però, és clar, la por està en la deflació (espiral que significaria que els consumidors esperarien a la compra del producte donat que esperen que baixi el preu en el futur i això faria que l'esperada recuperació econòmica no es produís com es preveu).

En la gràfica es pot observar l'evolució de la inflació subjacent en EEUU i actualment és la més baixa dels darrers 40 anys. Això explica en part, la decissió de la Reserva Federal.

QE 2.0

Els Bancs Centrals continuant apostant per implementar noves estratègies més agressives de política monetària mitjançant mecanismes coneguts com a facilitació quantitativa (Quantitative Easing) i que bàsicament consisteix en la compra de Deute Públic i Privat per injectar més diners en circulació i així arribin a bancs i empreses per reactivar l'activitat econòmica. El Banc Central del Japó, Anglaterra i EEUU (la Reserva Federal sembla que a partir del 3 de novembre ja donarà a conèixer dades més concretes del que ja es coneix com a QE 2.0). A Europa sembla que la majoria del BCE està per continuar aquestes polítiques tot i que el Bundesbank alemany ha expressat els seus dubtes demanant un calendari per la retirada de l'aplicació d'aquestes polítiques.

Disminueix el risc d'Irlanda

El passat dia 30 de setembre, el ministre de finances d'Irlanda va comunicar que el cost final del rescat del seu sector financer s'eleva a 45.000 Milions d'euros en un escenari base, que podrien arribar a ser de 50.000 Milions d'Euros en un escenari d'estrès. Aquest increment en les injeccions de capital previstes implicarà que el govern tindrà una posició majoritària en l'accionariat del banc Allied Irish Banks (90%), que s'afegiria al control que ja tñe sobre l'Anglo Irish Bank. Aquesta recapitalització del sector bancari farà que el dèficit públic d'Irlanda se situï en el 32% i el deute acumulat en un 98.6% respecte el PIB en 2010.

Aquest esperat pla de recapitalització bancari ha estat ben acollit pels inversors: el risc país ha disminuit prop de 50pb i assistim a un estretament del mercat secundari del crédit que provoca una millora dels preus dels actius.

obligada reforma laboral

Quan es planteja una vaga general es fa per poder canviar alguna cosa que es considera del tot injusta, en aquest cas les decisions econòmiques que pren el Govern Espanyol. Però, no és més injust que Espanya tingui el dubtós honor de ser el país que des del començament de la crisi hagi contribuït amb el 50% de les pèrdues de llocs de treball de la zona Euro? -veure gràfic adjunt-.

Segurament el que sí que s'havia de canviar era aquesta tendència i intentar reduir el % d'atur de gairebé el 20% i intentar solucionar problemes com que només el 45% dels joves que finalitzen els seus estudis no troben feina. Una Reforma Laboral no només era obligada (a més, per la pressió de la resta de socis europeus) sinó necessària per poder canviar aquesta dinàmica.

Cau la confiança a EEUU

L'indicador de confiança dels consumidors d'EEUU va caure fortament en el mes de juny d'acord amb la dada coneguda avui. La causa és el pesimisme al voltant del mercat laboral i de la marxa de l'economia.

Aquesta dada reforça la teoria que defensa la Reserva Federal (el banc central d'aquell país) d'una recuperació moderada.

En definitiva els consumidors no tenen incentius addicionals per consumir donat que l'accés al crédit es troba pràcticament tancat i la caiguda de les valoracions de les accions fa que la sensació de riquesa disminueixi.

En la gràfica es pot observar l'evolució d'aquest índex.

El Mundial de Futbol el guanyarà Nike ó Adidas?

Es de tothom conegut que un event com el Mundial de Futbol mou molts diners i les empreses intenten ser patrocinadors buscant un retorn de la inversió en forma d'un augment de les vendes. Es calcula que l'any passat es va generar un volum de 10.800 milions de dòlars en vendes globals de productes relacionats amb aquest esport.

Per tant, hi ha molt en joc i actualment hi ha una competició entre Nike i Adidas per veure quina és la marca que "guanya" el mundial. Després d'haver-se disputat 32 partits dels 64 previstos, Nike aventatja a Adidas pel que fa al número promig de punts que han obtingut els equips que vesteixen la seva marca però, Adidas guanya en gols promig que han fet els jugadors que utilitzen les seves botes.

Pla d'Ajust Govern Espanyol

El govern de l'Estat Espanyol, s’ha compromès davant de la Comissió Europea a portar a terme un pla d’ajust fiscal extraordinari per tal de reduir el dèficit públic en 0,5 punts percentuals addicionals el 2010 i en 1,0 punts el 2011, per tal d’assolir el seu objectiu de registrar un dèficit del 3,0% del PIB el 2013.

Per portar-lo a terme ha fet públiques una sèrie de mesures que ha presentat aquest matí al congrés i que podeu trobar a continuació:

Plan de ajuste extraordinario del gobierno
		2010	2011	Total (M €)	Total (% PIB)
1.	Retribución personal	5%	Congelación
	Millones de euros	1.691	778*	2.468,90	0,2
2.	Pensiones	-	Congelación
	Millones	-	2.274**	2.274,00	0,2
3.	Cheque Bebé		Suspensión (0,1% del PIB)
	Millones de euros	-	1.002***	1.002,00	0,1
4.	Ayuda ofical al desarrollo	600 millones entre 2010 y 2011
	Millones de euros	200	400	600	0,1
5.	Reducció inversión pública	6,045 millones entre 2010 y 2011
	Millones de euros	2.015	4.030	6.045,00	0,6
6.	Ahorro adicional (CCAA)	1,200 millones entre 2010 y 2011
	Millones de euros	300	900	1.200,00	0,1
7.	Jubilación	Se elimina el régimen transitorio para la jubilación parcial previsto en la Ley 40/2007
8.	Medicamentos	Se adecuará el número de unidades en los envases a la duración de los tratamientos. También será posible la dispensación de medicamentos en unidosis mediante fraccionamiento de envases para que el paciente pueda comprar así la cantidad exacta que precise
9.	Dependencia	Se elimina la retroactividad en el cobro de la prestación por dependencia. El Gobierno se compromete a que todas las solicitudes se resuelvan en un plazo de seis meses. Los derechos de retroactividad que ya se hayan generado podrán pagarse en un máximo de cinco años
	Total
	Millones de euros	4.206	9.384	13.589,90	13.589,90
	% PIB	0,6	0,8	1,4	1,4
	Total estimado por el govierno
	Millones de euros	5.000	10.000	15.000,00	15.000,00
	% PIB	0,5	1	1,5	1,5